_
_
_
_
_

Mazinger Z: punys fora!

El Saló del Còmic de Barcelona ret homenatge als robots en el còmic, el cinema i la literatura

José Ángel Montañés
El robot gegant a la plaça d'Espanya de Barcelona, on se celebra el Saló del Cómic.
El robot gegant a la plaça d'Espanya de Barcelona, on se celebra el Saló del Cómic.CARLES RIBAS

E ls robots envaeixen Barcelona durant la celebració de la 30ª edició del Saló Internacional del Còmic que comença avui i fins diumenge que ve. Mazinger Z —que va triomfar a la televisió al final dels setanta, serà present a l’exposició Robots en la seva tinta, un repàs de la presència dels robots en el còmic, el cinema i la literatura— ens protegirà, durant uns dies, de tots els dolents com feia en la mítica sèrie. Entre els més de 150 originals que acompanyen aquest gegant japonès, es podran veure vinyetes de Ranxerox, Astroboy, Els robots bestiajos de Mortadelo i Filemón, Carlitos Fax, Barbarella, el goril·la Mytek, Ari, la salvadora de l’Univers, i fins i tot els inèdits de Santiago Valenzuela per al pròxim àlbum de Las aventuras del capitán Torrezno que publicarà aquest any.

 A més, el Saló ha programat una desena d’exposicions en les quals es recordarà Moebius, els 50 anys de Spiderman o de la revista Cavall Fort i hi exposaran els premiats el 2011: Jordi Longarón i Paco Roca, autor del cartell d’aquesta edició. Però els robots no només hi seran en paper, alguns humanoides es relacionaran amb els visitants, parlaran amb ells i fins i tot jugaran a futbol. És la festa del còmic.

Les històries de Mazinger, el robot gegant construït pel doctor Kabuto, amb la formidable aliatge Z, que va deixar com a llegat al seu nét Koji abans de morir, va enlluernar milers de famílies espanyoles a partir de l’any 1978 quan, després del Telediario de sobretaula del dissabte, contemplaven embadalits la lluita d’aquesta màquina i la seva inseparable companya de metall Afrodita A. Junts lluitaven contra els malvats robots del Doctor Infierno llançant els punys i el pit, literalment, amb l’objectiu de salvar el Món. La sèrie va generar tot un seguit de productes de mercadotècnia, cromos, revistes i còmic impresos, com cap fins aleshores, en una Espanya que acabava de sortir de dècades de dictadura. Les aventures de Mazinger Z i el seu pilot Koji Kabuto van funcionar a Espanya per la frescor i l’exotisme que proporcionaven a l’escassa graella d’aquell temps, i han quedat en el subconscient de generacions d’espanyols encara que només s’emetessin 32 episodis en blanc i negre dels 92 de què constava la sèrie, perquè Televisió Espanyola va considerar que eren “massa japonesos i massa violents”. I, 40 anys després, continuen vives. Mazinger Z i el seu autor, Go Nagai, són dos dels protagonistes de Robots en la seva tinta, l’exposició temàtica del 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona que fins diumenge es podrà visitar al pavelló 8 de Fira de Barcelona; un repàs de la presència dels robots en el còmic, la literatura i el cinema, que comptarà, a més, amb la presència real de màquines d’aspecte humà capaces d’interactuar amb la gent.

Spiderman, Moebius, Little Nemo i molt més

E ls robots protagonitzen el saló del còmic fins diumenge. Però els éssers de metall dotats de moviment i alguna cosa de sentiment no estaran sols en els 19.000 metres quadrats que ocupa la fira al palau 8 de Fira de Barcelona; aniran acompanyats d’una dotzena d’exposicions, trobades amb els autors, tallers, maratons i concerts. Tot seguit, una selecció d’imperdibles per als amants del gènere:

Homenatge a Moebius. Originals de Jean Giraud desaparegut al març i els treballs d'autors espanyols que homenatgen l'autor francès considerat al com un dels nous filòsofs.

Spiderman. Evolució del personatge, alter ego de Peter Parker, que compleix 50 anys des de la creació per Stan Lee i Steve Ditko, sempre envoltat de dolents com Duende Verde o El Doctor Octopus.

Antològica de 'Little Nemo'. Els originals de la mítica sèrie del dibuixant frenètic i convulsiu Winsor McCay (1869-1934), un dels clàssics del novè art i retalls de premsa en què es va publicar aquest còmic.

Malefic Time. És el 2038 i a Nova York una sèrie de personatges es preparen per a la batalla final. Aquest és l'ambient de l'última novel·la de Luis i Rómulo Royo.

50 anys de 'Cavall Fort'. Un fet insòlit en el món editorial: mig segle de vida. Exposició amb molts dels originals publicat en 1.192 números.

Jordi Longarón i Paco Roca, premiats en l'edició del Saló del 2011, disposaran d'una exposició cadascun. A la del primer es podran veure els seus westerns i les seves Hazañas Bélicas. De Roca, premiat amb el Premio Nacional del Cómic per Arrugas i creador del cartell d'aquesta edició, se'n podran veure els seus últims dibuixos.

Concerts. El saló no és només música. Durant els quatre dies pujaran a l'escenari grups com Lax'n'Busto, Teràpia de Shock, Avalanch i Los Coronas, a més de sessions de DJ.

Videojocs. Presentació en exclusiva de Darksiders II, el videojoc amb dissenys de Joe Madureira. Xbox 360 presentarà Kinect Star Wars i Nintendo farà el concurs Kid Icarus amb la seva 3DS.

Marató de cinema. Els robots també envairan el cinema Urgell durant la Marató Robòtica que ha organitzat Phenomena. Es projectarà Matrix, Westworld y Hardware: Programado para matar, de Richard Stanley, que visitarà el saló.

La Xina, el país convidat. L'enorme país tindrà 200 metres quadrats per mostrar la llarga història del còmic xinès, un autèntic desconegut a occident, tot i que en aquest grandiós país hi ha autors que arriben a vendre milions dels seus treballs. Tota una oportunitat.

Convidats. Durant els quatre dies seran molts els autors que passaran pel Salón: Go Nagai (Mazinger Z), Milo Manara (Los Borgia), David Lloyd (V de Vendetta), Gilbert Shelton (Los fabulosos Freak brothers), Craig Thompson (Blankets) i Enrique Breccia (El Eternauta), entre altres.

La paraula robot ve del teatre. El dramaturg txec Karel Capek va publicar el 1921 R.U.R., la història d’una fàbrica on un científic crea un protoplasma, un ésser viu, que va anomenar ‘robota’, paraula que en txec antic significa esclau. Aquest androide construeix al seu torn altres éssers per utilitzar-los de mà d’obra barata. Els robota es van acabar revoltant i van declarar la guerra a la humanitat. El 1923 es va traduir a l’anglès i els robota van passar a ser robots. Abans d’aquests éssers, ja havien existit autòmats des del segle XVIII i, el 1918, Mary Shelley va crear el primer ésser autònom quan va publicar la història de Frankestein o el Prometeu modern. El 1920 Paul Wegener va dirigir i protagonitzar Golem, un clàssic del cinema mut alemany sobre una estàtua dotada de vida. Després va arribar la Maria de Metrópolis (1926) de Fritz Lang; els robots d’Asimov, que va establir les tres lleis de la robòtica el 1942; l’entranyable Robby, de Planeta prohibido (1956), els replicants, còpies d’éssers humans, de Blade Runner (1982) de Ridley Scott, paraula inventada a la pel·lícula que no és present en la novel·la de Philip K. Dick, ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, en què es va basar aquest èxit del cinema protagonitzat per Harrison Ford; i els simpàtics C3P0 i R2D2, de la saga de La guerra de les Galàxies, de George Lucas (1977).

Són alguns dels robots, autòmats i androides més famosos de la literatura i del cinema fantàstic que, d’una manera o altra, han repetit l’esquema creat per Capek: Servir a qui t’ha creat, encara que la majoria de les vegades s’acaben rebel·lant. A la llista també s’hi sumarien Terminator (1984), de James Cameron, Robocop (1987), de Paul Verhoeven o Intel·ligència Artificial (2011), de Spielberg. La majoria són presents a l’exposició central del Saló a través dels cartells de les pel·lícules que van protagonitzar.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

L’aparició dels robots en el món del còmic és paral·lel a la ficció dels anys vint i trenta del segle XX. Per primera vegada apareixen l’any 1928, a Buck Rogers, de la mà de Philip Francis Nowlan i a Flash Gordon, creat per Alex Raymond el 1934; i a partir dels anys cinquanta, es generalitzen els dibuixos en els quals els robots apareixen en naus que vénen a la Terra a envair-nos.

Jordi Ojeda, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, amant del còmic i amb una àmplia experiència en la divulgació científica a partir de les vinyetes, ha reunit per a l’exposició que comissaria més de 150 originals que mostren com el novè art ha dibuixat i imaginat aquests éssers creats per l’home.

A les vinyetes podem veure Iron Man, el superheroi de Marvel, que embotit en una armadura coprotagonitza ara una de les últimes estrenes cinematogràfi-ques; l’àgil, amoral i underground Ranxerox, de Tanino Liberatore, autor que visitarà Barcelona, el manga Astroboy, d’Osamu Texuka; Los robots bestiajos de Mortadelo i Filemón, els de butxaca de Superlópez; o l’humor infantil de Robin Robot de José Sanchís. També es veuran, per primera vegada, els robots dibuixats de Santiago Valenzuela, últim Premi Nacional de Còmic, per Las aventuras del capitán Torrezno 8, cedits per a l’exposició; a Carlitos Fax, d’Albert Monteys, en què el protagonista és un fax i tots els personatges, màquines. Vinyetes de la sempre sensual Barbarella després de la seva trobada sexual i metàl·lica amb el robot Diktor i del goril·la gegant tripulada Mytek; d’Ari, la salvadora del Universo, de Man i Hernán Migoya, premiat al Japó; originals d’Archeologist of Shadows, publicat només a internet, de l’argentí Patricio Clarey i la catalana Lara Fuentes, en qui els cyborg acaben convertits en robots; o RGH, de Carlos i Rubén del Rincón, en el qual apareix l’únic robot gegant creat per autors espanyols. Són alguns dels dibuixos que s’hi podran veure.

Per a Ojeda, un dels objectius de l’exposició és apropar els robots a la societat i fomentar noves vocacions científiques i tecnològiques en el públic que visiti el Saló. “Molts dels de la meva generació ens va interessar la robòtica després de veure Mazinger Z”, assegura. “Recordarem la nostra època com a important ja que passem de l’era de la informació a la de la robòtica. De fet, som com cyborgs que anem carregats de càmeres i màquines, encara que no ens n’adonem. Tenen la seva intel·ligència i ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida”, explica Ojeda. Per a l’investigador la ficció sempre ha anat per davant de la realitat: “Si el concepte d’intel·ligència artificial s’inventa el 1956, molts anys després del Yo robot d’Asimov; el primer robot industrial va començar a funcionar en una fàbrica el 1961, mentre que Asimo, el primer robot humanoide capaç de pujar escales el va crear Honda el 1997. Sorprèn veure que recents que són”, comenta.

A l’exposició s’han programat tallers, el 15è Concurs Nacional de Robots i la presència de cinc robots de “carn i os”; humanoides de més de metre i mig, que es mouen amb cames o rodes. És el cas de la parella Tibi i Dabo, el robot industrial de la marca ABB, utilitzat al sector de l’automoció, i que pintarà i dedicarà dibuixos als visitants, Darwin, un prototip coreà que camina i que ha estat adaptat per jugar a futbol i REEM, que ha estat proclamat com a millor robot del món a França i que ha desenvolupat Pal Robotics. La robot, perquè és una noia, és ubiqua, es podria fer servir en fires, hotels o centres comercials informant i ajudant en tasques de la casa. També parla i no es posa vermella quan assegura que li agradaria fer-se famosa. A la fira es veurà com se’n surt amb les tasques, i molts ja se l’endurien a casa. De fet, per a Ojeda, la pel·lícula de robots Eva, el premiat debut de Kike Maillo, és “un film fantàstic, una aposta molt forta per a una tecnologia versemblant en un futur proper en què els robots no només es mouran de manera independent sinó que també tindran emocions”.

Un sector més digital

La 30ª edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona comptarà amb 150 expositors (un 20% més que en l’edició anterior) d’un sector que també viu la crisi econòmica. Els ajuts de les administracions públiques han disminuït aquest any un 10%, malgrat això es manté el pressupost de 700.000 euros, gràcies al patrocini privat, sobretot, de les empreses lligades al món del videojoc i l’electrònica, que cada vegada són més presents al Saló i aprofiten per presentar algunes de les novetats.

No en va el còmic és el sector editorial que més ràpidament s’està transformant cap al digital, tal com demostra el fet que el 94% de les editorials de còmic tenen un projecte digital. Un dels símptomes del canvi és que mentre la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya —el 90% del sector editorial espanyol té la seu a Catalunya— assegura que el còmic va ser l’únic sector editorial que va augmentar les seves vendes el 2010, arribant a facturar 85 milions d’euros (un 32,4% més que l’any anterior); el Ministeri de Cultura i Educació assegura en les estadístiques que aquell mateix any es van sol·licitar molts menys permisos per publicar nous títols en l’ISBN: 1.891 títols, un 35,2% menys que el 2009.

Entre les xifres per batre hi ha la mítica de 100.000 visitants, que s’ha repetit els darrers anys, serà difícil superar-se per la conjuntura. Ajudarà el fet que el preu continua sent el mateix dels últims set anys: 6 euros. A més, els nascuts el 1982, any en què va engegar el festival, podran entrar-hi de franc.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_